Cat | Cas | Eng
Números anteriors
Butlletí digital de l'IDIBELL
Número 140 - 28 de Abril de 2015

Principal > Notícies
Notícies
 
Data: 24/03/2015
Un treball liderat per la UB explica la causa de la rigidesa de l’aorta en la síndrome de Marfan


Un equip d’investigadors liderat per la Universitat de Barcelona ha determinat els mecanismes bàsics que provoquen la rigidesa de l’aorta ascendent en malalts amb la síndrome de Marfan, i en conseqüència, un aneurisma ascendent d’aorta. Els aneurismes d’aorta, tant els toràcics com els abdominals, són la dinovena causa de mort al món, i aquesta síndrome minoritària d’origen genètic és una malaltia paradigmàtica per estudiar aquest tipus de patologies.

Les principals conclusions del treball, publicat a la revista Arteriosclerosis, Thrombosis, and Vascular Biology, expliquen la rigidesa de l’aorta per una combinació de diversos factors. D’una banda, alteracions de la matriu extracel·lular i canvis en el fenotip de les cèl·lules musculars llises; de l’altra, alteracions en la regulació del factor transformant de creixement beta (TGF-beta).

L’estudi mostra que el canvi en les cèl·lules i en la matriu extracel·lular explicaria la rigidesa de l’aorta i és un marcador de l’inici de l’aneurisma. Tal com explica Gustavo Egea, líder de la recerca i catedràtic del Departament de Biologia Cel·lular, Immunologia i Neurociències de la UB, «aquest fenomen també es podria donar en un altre tipus d’aneurismes d’aorta que no tenen una causa genètica. Per tant, aquest podria ser un mecanisme general que en el cas de Marfan té lloc de manera més accelerada». El doctor Egea també és membre de l’Institut de Nanociència i Nanotecnologia (IN2UB) i de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques August Pi i Sunyer (IDIBAPS).

La recerca s’ha dut a terme en estreta col·laboració amb Isabel Fabregat, professora del Departament de Ciències Fisiològiques II de la UB i investigadora de l’Institut d’Investigacions Biomèdiques de Bellvitge (IDIBELL), i ha utilitzat mostres de pacients de Marfan intervinguts per fer-los una reparació d’aorta. Se n’han pres mostres tant de la zona afectada com de zones més allunyades. Aquestes mostres s’han pogut comparar amb d’altres de donants de cor, i a partir de l’anàlisi cel·lular, molecular i biofísic s’ha pogut estudiar, tant en el teixit com en el cultiu de cèl·lules, els mecanismes bàsics que es veuen alterats en la malaltia.

 
Aneurisma aòrtic i procés fibròtic
 

En els malalts de Marfan té lloc una mutació genètica en el gen que codifica per a la proteïna fibrilina I, que causa la malformació i l’assemblatge de les fibres elàstiques. Aquestes, conjuntament amb les cèl·lules musculars llises, constitueixen la part més important de la paret de l’aorta toràcica. El treball mostra que les cèl·lules musculars llises que hi ha al mig d’aquestes fibres adquireixen un fenotip molt més contràctil del que és normal, i això les fa més rígides.

Al mateix temps, a la matriu exterior augmenta la secreció de col·lagen com a mecanisme per compensar la ruptura de les fibres elàstiques. Això fa augmentar encara més la rigidesa de les parets de l’aorta i provoca un procés de tipus fibròtic que pot derivar en el trencament de l’aorta.
Un dels factors determinants en aquests dos processos és la citocina TGF-beta. La matriu, en condicions normals i gràcies a la mateixa fibrilina I, actua com un regulador de la disponibilitat de TGF-beta. En els malalts de Marfan, on la fibrilina ha mutat, la matriu perd aquesta capacitat de reserva de TGF-beta.
«L’excés de TGF-beta és una de les causes que fa que les cèl·lules es tornin més contràctils. Per tant, des del punt de vista del tractament, si controlem la disponibilitat de TGF-beta o l’alteració fenotípica de les cèl·lules, aturarem o alentirem la progressiva rigidesa de l’aorta», explica Gustavo Egea.
 
La síndrome de Marfan
 

La síndrome de Marfan és una malaltia genètica causada per la mutació d’un gen que codifica per a la proteïna fibrilina I, un dels dos components principals de les fibres elàstiques que formen el teixit conjuntiu. Com a conseqüència d’aquesta mutació, l’assemblatge de les fibres elàstiques als teixits es fa malament, i per tant, la seva funció de distensió i relaxació es perd i els teixits es fan malbé de manera accelerada.

Tots els teixits on hi ha moltes fibres elàstiques se’n veuen afectats, com ara la pell, on surten estries, o el cristal·lí de l’ull, que es desplaça i causa ceguesa. De totes aquestes disfuncions, la més important és l’afebliment accelerat de l’aorta ascendent, que dóna lloc a l’aneurisma aòrtic i la posterior dissecció de l’aorta.  

El conjunt d’aquestes manifestacions clíniques és el que es coneix com a síndrome de Marfan, que tot i ser una malaltia minoritària té una prevalença elevada d’1/5.000 pacients i és difícil de diagnosticar.  

Els malalts de Marfan són persones molt altes amb les extremitats desproporcionadament llargues. La vida mitjana dels malalts és d’uns 40 anys, i prop del 50 % de la població que té la malaltia no està diagnosticada. A Catalunya hi pot haver a l’entorn de 5.000 persones que la pateixen.

El diagnòstic es fa mitjançant un estudi de les manifestacions clíniques que tenen una puntuació. En cas de dubte es pot fer una anàlisi genètica.  

Aquest treball és altament transversal. Hi han participat també, la Unitat de Marfan de Madrid i un grup de cirurgians de l’Hospital Clínic de Barcelona, de l'Hospital Doce de Octubre de Madrid i de l’Hospital de Bellvitge, en què també hi han intervingut patòlegs. Ha estat igualment rellevant la participació d’investigadors de l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya liderats per Daniel Navajas. En l’article també hi ha col·laborat Hal C. Dietz, que el 1991 va descobrir que la mutació en la fibrilina I causa la malaltia.

 
Article de referència:

E. Crosas-Molist, T. Meirelles, J. López-Luque, C. Serra-Peinado, J. Selva, L. Caja, D. Gorbenko del Blanco, J. J. Uriarte, E. Bertran, Y. Mendizábal, V. Hernández, C. García-Calero, O. Busnadiego, E. Condom, D. Toral, M. Castellà, A. Forteza, D. Navajas, E. Sarri, F. Rodríguez-Pascual, H. D. Dietz, I. Fabregat, G. Egea. «Vascular smoooth muscle cell phenotypic changes in patients with Marfan syndrome» Arteriosclerosis, Thrombosis, and Vascular Biology. 2015. DOI: 10.1161/ATVBAHA.114.304412

Esquema que mostra un aneurisma d’aorta en la síndrome de Marfan (esquerra). Gran part de les fibres elàstiques d’aquesta aorta estan trencades, cosa que no passa a la paret d’una aorta normal (dreta).
 
Share/Bookmark
 
Tornar Enrere


Avisos legals | Contacte