Cat | Cas | Eng
Números anteriors
Butlletí digital de l'IDIBELL
Número 92 - 5 de Juny de 2013

Principal > Entrevistes
Entrevistes
 
Data: 29/05/2013
Anna Riccobene: “El cos agraeix de seguida que deixem de fumar''

El 31 de maig se celebra el Dia mundial contra el Tabac. Per això hem volgut conèixer millor la feina que fa Anna Riccobenne al capdavant de la consulta de la Unitat de Control de Tabaquisme de l’ICO. La seva taula està plena de xiclets i caramels per si algun fumador els necessita quan ja s’ha fumat la seva última cigarreta. El programa Smoke Free IDIBELL ofereix la possibilitat als treballadors de l’institut de comptar amb l’ajut de l’Anna per deixar de fumar. Hem parlat amb ella perquè ens expliqui quines són les claus per deixar l’hàbit.


Li hauran preguntat milers de vegades però quines són les claus per deixar de fumar?


El més important és voler deixar de fumar. No hi ha res al mercat que pugui anar contra la teva voluntat. El segon pas és informar el teu entorn, familiars, amics, companys de feina... Després cada fumador ha d’analitzar la seva manera de fumar, quantes cigarretes al dia, amb quina necessitat, si fumem igual els dies laborables que els festius. I, per últim però sense pressa, marcar-se una data per deixar de fumar, el que anomenem el Dia D.

 

Som diferents a l’hora de fumar. A l’hora de deixar-ho també ho som?


Sí, cada fumador és un món. Per això abans de començar el tractament és important conèixer quines són les característiques del fumador, quines són les seves experiències prèvies. Per exemple, si ja han intentat deixar de fumar abans i els pegats de nicotina els han funcionat  o no, quant de temps han aconseguit estar sense fumar... En la primera visita els fem un test i els animem a apuntar les cigarretes que fumen cada dia i la necessitat que tenen de fumar-les. La veritat és que només amb aquest pas molts fumen una mica menys perquè et fa ser conscient del que fumes. I a nosaltres ens serveix per conèixer una mica més el pacient i poder fer un tractament a mida per a cada un.

 

Es pot deixar de fumar sense ajuda?


És clar que sí. És més fàcil si tens algú que t’ajudi i et faci el seguiment però sí que es pot. També es pot sense la necessitat d’utilitzar fàrmacs com els pegats o els xiclets de nicotina però per altres és absolutament necessari. Per això està bé que la gent que treballa a la casa [els treballadors de l’ICO i de l’IDIBELL] així com els pacients i els seus familiars disposin d’aquest programa de forma gratuïta.

 

El més important és la voluntat. A la consulta arriben molts fumadors que els envia el metge però ells no tenen cap intenció de deixar de fumar. Alguns diuen que el tabac és un droga tova i de tova no en té res. Dels 4.000 productes que conté, 300 són tòxics o cancerígens. El tabac és com un maltractador. Tothom sap que no et convé, i tu també, però et costa molt deixar-lo perquè ell intenta que pensis que sense ell no pots tirar endavant i quan aconsegueixes reunir la força suficient per fer-ho, en ocasions l’arribes a trobar a faltar.

 

Posem excuses a l’hora de deixar de fumar?


Totes. La frase que més sento és “No, és que ara...” i el que hem d’aconseguir és donar-li la volta a l’excusa. Els pacients diuen “és que ara estic nerviós perquè estic amb la quimio o m’han d’intervenir”. Evidentment els motivem a que canviïn d’equip perquè estan jugant en l’equip contrari. És una incongruència que estiguin intentant salvar-los del mal que els ha fet el tabac i continuïn fumant. El mateix val per als familiars dels malalts que et diuen que no és el moment per deixar el tabac perquè han perdut algú. Hi ha milers d’excuses: exàmens, la data límit per presentar un projecte d’investigació... Jo els animo a fer el càlcul dels diners que es gasten en tabac. I és que deixar de fumar és bo per a l’economia global, per la despesa sanitària que suposa, però també per a l’economia individual. En la situació econòmica actual, més del 50% dels que volen deixar de fumar ho fan per un motiu econòmic, perquè no s’ho poden permetre. Hem d’aprofitar aquest argument.

 

Les lleis antitabac animen a deixar l’hàbit?


I tant. Des de l’entrada en vigor de les lleis antitabac a Espanya, especialment la segona que prohibeix fumar en els espais d’oci com restaurants, bars i discoteques, s’ha fet molt més incòmode fumar en qualsevol moment. No és agradable sortir al carrer a fumar de matinada mentre els amics continuen divertint-se dins la discoteca. Això, com a mínim, farà que fumem menys i potser que ens plantegem deixar-ho.

 

La societat també ha canviat en els últims anys. Fa vint anys fumava el 70% dels homes a Espanya. Ara, el 30% de la població (homes i dones) és fumadora i ja no està tan ben vist fumar. Si veiem a un pare o a una mare fumar al cotxe amb els nens, el mirem malament. A més hi ha moltes campanyes, especialment entre els joves per explicar-los els riscs del tabac i evitar que comencin a fumar.

 

Un cop hem decidit el Dia D, què hem de fer?


Un cop coneixem millor les característiques del fumador, planegem si necessita o no fàrmacs substitutius, segons el seu grau de motivació o les seves experiències prèvies i fem el seguiment. No hi ha un tractament per a tothom.

 

És important involucrar a les persones del teu entorn, especialment si també són fumadores. Perquè quan deixem de fumar, de sobte veiem que tothom fuma al nostre voltant i, si per exemple la teva parella també fuma, es fa molt i molt complicat. Per això en aquests casos demanen que com a mínim no fumi a casa o fins i tot que intentin deixar de fumar alhora.

 

No cal anar ràpid, el que cal és fer passos segurs. Hem de marcar-nos petits objectius que ens ajudin a arribar al Dia D preparats. Per exemple, ens obliguem a no fumar dins de casa o si fumem a totes les habitacions, marcar-nos restriccions com no fumar al dormitori...

 

Quin seguiment es fa des de la consulta?


Al principi es fan visites cada setmana o cada quinze dies segons l’evolució de cadascú, després cada mes. Durant els primers sis mesos es fa un seguiment presencial. Desprès, entre els sis mesos i l’any, fem el seguiment per telèfon. Els primers quinze dies són els més difícils i no hem d’oblidar que el tabaquisme és una malaltia crònica recurrent i que és fàcil recaure.

 

Què és més difícil, deixar-ho per primera vegada o no recaure?


Com sempre depèn de la motivació però s’ha de tenir en compte que és fàcil recaure. El que hem d’intentar és assentar les bases per intentar que això no passi i si passa ser capaços de tornar-ho a deixar. En tot cas, el nostre cos agraeix el temps que passem sense fumar. En els primers vint minuts desprès d’haver fumat la última cigarreta ja es començar a notar canvis positius en el nostre cos. Qualsevol temps sense fumar no cau en oïdes sordes. I a l final ho acabes aconseguint, és com el carnet de conduir: uns se’l treuen a la primera i altres s’han de presentar diverses vegades.

 

Quina és la taxa d’èxit del programa?


Aproximadament un 40% dels fumadors que atenem deixen de fumar. El percentatge augmenta fins a més del 50% entre el personal del Duran i Reynals, segurament perquè la seva motivació és major que la dels pacients que es veuen obligats a deixar de fumar.

 
Share/Bookmark
 
Tornar Enrere


Avisos legals | Contacte